miércoles, 11 de febrero de 2009

Ética en el supermercado













Un día cualquiera.

Hago cola en el supermercado. Contemplo en el carro todas las cosas que he comprado.

El aburriemiento me puede y miro, sin mirar, los carros que tengo por delante.

Miro.

Giro mi cabeza, observo detenidamente los carros que hay detrás.

Los carros que veo están llenos. Sí. Llenos de cajas, embalajes, etiquetas, plástico por doquier. Observo con más atención: galletas con sabor a tal, batidos lácteos que se prometen estar llenos de fruta. Pasta que lleva verdura. Leches que llevan ácidos grasos propios de pescados azules. Envases, potingues, más embalajes...

Apenas distingo lechugas, hojas verdes, alimentos sin manipular, no veo casi fruta; en cambio veo montones de casei immunitas, veo yogures con poderes extraordinarios (léase quitarnos arrugas de la piel de las maduritas, o bajar la tensión de nuestros regordetes maridos, aumentar las defensas de nuestros cachorros o ancestros...) superalimentos de diseño que parecen salidos de una de las naves espaciales de 2001. Barritas que prometen milagros, leches con calcio "de leche leche, por supuesto", precocinados vitaminados envueltos en sofisticados cartones (ehhh, reciclados, por "ecológicos", que no quede), helados con "auténtico sabor a fresa", zumos "mejores incluso que los naturales", gazpachos que juran ser más auténticos y baratos que los hechos en casa de toda la vida...

Miro y me siento como el marciano de "Sin noticias de Gurb".

Me hago una pregunta muy simple:

¿Dónde se esconde la comida de verdad en nuestros carros?

5 comentarios:

Laureta dijo...

Igual es que tenemos tantísimas cosas que ja lo de siempre nos parece aburrido??

La verdad es que yo cada día voy más a por lo de siempre... esos productos que se compran para fabricar nuestros propios resultados, no comprarlo hecho que tiene menos mérito y menos todo... aunque se empeñen en decir que está igual que el que hacia la abuela! Eso no se lo creen ni ellos... anda ya...

Me ha encantado tu manera de ver las cosas en los supers...

Creo que estaba yo comentando la entrada de Salem mientras tu la actualizabas... últimamente siempre me pasa en tu blog... conectadas? Eso está bien...

Voy a la última actualización!! Me encanta llegar i tener cosas para comentar! :))))

Anónimo dijo...

hola, sarah!

Mira... jo també estava farta de tot això. I vaig decidir que volia menjar sa, local, de temporada i m'atreviria a dir que "aliments de veritat". Així que fa ja més de dos anys que estic en una cooperativa de consum crític, i es nota: per exemple, menges tomàquets lletjos (deformes, de color desigual, i demés)... però tenen gust de tomàquet! ;) I com els tomàquets, amb gairebé tot. Si realment estàs tipa dels embalatges, de la fruita "perfecta però insulsa i que a més ve de jo què sé on", de la llet que no té gust a llet, dels ous provinents de pollastres engabiats i que gairebé ni se'ls reconeix com a pollastres... et recomano que vagis a visitar una cooperativa de consum (n'hi ha de tota mena!, però el denominador comú és el menjar "de veritat, el màxim de local possible, produït tradicionalment i "ecològica" i per tant de temporada"). A mi, els súpers ara ja em fan tírria... t'he entès perfectament, en aquest post! ;)

Au... fins aviat!,

b

Anónimo dijo...

i per cert... t'està agradant, the spell of the sensuous? el tinc als prestatges... no coneixia ningú més de per aquí que el conegués! ;),

b

sarah dijo...

He andado un poco fuera de lo virtual estos días debido al problema familiar que comenté hace unos meses, aparte de algunos días de trabajo realmente duro en el hospital en el hago suplencias, por ello pido disculpas a Laureta y a B (molt benvinguda, maca) por el retraso en la respuesta.

Esta entrada es el comienzo de un hilo sobre un tema que me preocupa bastante y que ha hecho que me pusiera a indagar y a buscar respuestas. Algunas he encontrado y creo necesario decirlas. No nos podemos creer todo lo que nos prometen los anuncios y no nos damos cuenta del terrible daño que la industria alimentaria hace en nuestra salud, aparte del hecho de hacernos más y más dependientes en una sociedad cada vez más "atontada" si me entiendes el sentido. No vale meterese en la boca lo primero que pilles, "simplemente porque está bueno". En fin, lo iremos hablando, y creo que vamos a coincidir en más de una opinión.

B, jo he estat mirant això de les xarxes de consum responsable. De fet hi ha una al meu barri, però, de moment resulta massa car per una dona que treballa intermitentment i depén de l'atur. Tot i així procuro fer gests en aquest sentit i cada vegada visito, com fa Laureta, menys els supermercats i més els mercats i botigues locals, amb incursions a llocs on els pagesos venen directament o botigues de consum ecològic i comerç just.

He de dir-te que tinc The spell of the sensous una mica parat. El curs de nivell D de català em manté molt entretinguda amb altres lectures. He acabat el maravellòs llibre de les trobairitz i començaré en breu la lectura de Curial i Güelfa, ja veus, tot català antic i occità, molt poc... científic.

El que vaig començar a llegir sobre The spell... em va agradar molt, crec que serà un llibre molt interessant, de moment he llegit les experiències de l'autor amb xamans d'Àsia i altres bruixots i m'ha fet veurel's des d'una perspectiva molt més respectuosa... també és cert que treballant amb metges, m'ha desilusionat una mica la manera en que la medicina occidental tracta la malaltia i al malalt en general, amb honroses excepcions, és clar. Ja anirem parlant, espero, d'aquest tema, també.

Salut a tothom!

Anónimo dijo...

hola, sarah!

torno a ser la b... només per a dir que segurament aquesta setmana estigui una mica "off" de la blogsfera... però tinc ganes que escriguis més sobre aquests temes (indústria alimentària i també el tema de la medicina occidental... tinc una col.lega que farà una recerca sobre la "creació de malaltia (ella tractarà sobretot la malaltia mental) a través dels mitjans de comunicació" en les nostres societats... crec que potser t'interessarà, doncs està relacionat amb consum i demés (lligant-ho amb el tema del menjar). si t'ha de servir d'ànims, jo tampoc tinc feina estable... però la coope la pago ben a gust (surt molt més barata que botigues "eco"; per suposat, i també sovint més que les botiguetes i "colmados" del barri, que són la segona font d'alimentació que solc buscar! ;)).

bé... res, només volia animar-te a escriure més... jo et llegiré amb ganes!

bona nit!,

b


Lovecats, de Benita Winkler